Suscríbete 1,5 €/mes

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | "Hi ha res per les Verges?"

Uno de los puestos tradicionales de venta de buñuelos.

Uno de los puestos tradicionales de venta de buñuelos.

Ja hi tornam a ser!

Després d’aquesta aturada obligada per les circumstàncies extremes que hem viscut tots plegats, i que encara no ha acabat, tornam, però, amb el nostre Costumari popular: una porta oberta al santoral, a les festes, als costums, als actes populars, i a conèixer i valorar tot aquest gran patrimoni mallorquí i illenc que ens agombola i ens fa veure el món d’una manera peculiar. 

Desitjam amb moltes ganes que aquesta nova etapa que comença el DIARIO de MALLORCA esdevingui esponerosa i brillant en el sentit d’oferir una informació amb la qual els lectors hi confiïn i s’hi sentin representats, tant en allò positiu que transmeten com en aquells aspectes més espinosos i que convé treure’n l’entrellat. 

Nosaltres, des d’aquesta finestra, petita i humil, hi posarem el nostre granet amb l’esperança de poder romandre a l’alçada de les exigències i expectatives dels lectors. Per cert, moltes gràcies pels ànims i coratge que ens heu fet arribar al llarg d’aquests mesos de silenci; vos assegur que això esdevé una excusa poderosa per encarar amb més ganes i il·lusió aquesta eixida.

Avui és sant Lluc (18)

El nom, d’origen llatí (lucius), significa “lluminós”. Va viure al segle I, a Antioquia. És el protector de cirurgians, metges, vidriers, miniaturistes, notaris, escriptors i pintors. Se’l representa mentre escriu l’Evangeli o pinta la Verge; entre els seus atributs: el llibre i el bou alat, símbol que li varen dedicar els exegetes -estudiosos de la Bíblia- del segle III, ja que el seu Evangeli comença amb el sacrifici de Zacaries. És l’autor del tercer Evangeli, escrit devers l’any 70, i dels Fets dels Apòstols. 

Fou deixeble i col·laborador de sant Pau a qui acompanyà en alguns viatges. Segurament era metge, i/o pintor: sembla que va realitzar el primer retrat de la Verge, difós als segle XV i XVI en l’art flamenc. Es conserven diversos quadres de la Verge -a l’església de Sant Agustí, de Roma-, atribuïts a l’Evangelista. El refranyer ens aporta una mostra de la seva popularitat: “Per sant Lluc sembra, banyat o eixut”, o la variant “En sec o en banyat per sant Lluc ten sembrat”; “Per sant Lluc, nesples apelluc” ; “Per sant Lluc, posa les olives en suc”.

Les verges

Dimecres (21) és santa Úrsula, i dimarts és la revetla de les Verges. L’any 1106 varen trobar les relíquies d’onze mil verges que foren martiritzades pels huns devers l’any 453, quan tornaven d’un pelegrinatge a Roma; encara que segurament només eren onze. Els joves solen sortir a cantar, menjar bunyols i beure vi dolç; solien deixar un brot de murtra penjat a la baula de la porta de l’estimada (la murtra, en les cultures tradicionals, era símbol d’amor encès). 

A Búger i Pina hi havia la tradició d’anar a cercar cossiols de les cases i dur-les enmig de la plaça; també a segons quins pobles es posaven canyes verdes i flors als portals de les cases on hi havia jovençanes; a d’altres es demanava “es penjoi”, un grup de fruits, flors o raïms que pengen: “Tots són persones externes/ de Son Servera i d’Artà/ es penjoi mos heu de dar,/ anit, perquè són les Verges”. I ja sabeu aquelles cançons que diuen: “Per les Verges te vaig fer/ música de sis tonades;/ sis pessetes m’ha costades, / i si ets verge, no ho sé”, o l’altra: “Un fadrí que va pel món,/ ha de ser subtil i destre:/ quantes n’hi ha que fan festa/ per les Verges i no ho són!”, amb una càrrega misògina incorrecta avui. 

Però són els bunyols que se’n duen la palma: 250 g de farina, 500 g de patata i moniato bullit fet puré, dos ous amb el blanc pujat, llevat de pa; amb tots els ingredients feis la pasta i deixau-la tova una hora. Agafar la pasta, fer el forat i tirar-la dins la paella amb oli bullent, ja és una altra cosa, gairebé un art. 

Per què ha arribat fins avui?

La “Verge Maria” és símbol de puresa, castedat, obediència i submissió. I la virginitat, fins fa ben poc, en la nostra cultura era un valor (“Arribar verge al matrimoni!”); i en l’ètnia gitana encara es fa la prova del “mocador” per assegurar-se que les dones arriben donzelles a la nit del matrimoni -tots recordam la “deshonra” que suposava “fer Pasqua abans del Ram”-. 

També el component lúdic, festiu i gastronòmic ha ajudat (bunyols i vi novell), a fer perdurar la tradició. El cristianisme va copsar a la perfecció que els dies “fastos” no es podien llevar del calendari, si de cas substituir-los, i això és el que feren amb moltes festes agafades del paganisme. Cançons com la dels «Clavelitos» és una incorporació molt tardana -dècada dels setanta del segle XX- com a continuació del procés de castellanització de la dictadura.

Compartir el artículo

stats